|

L'any 1067, Ramon Berenguer I cedí el lloc del Talladell al cavaller Ramon Guifré de Vilamur. Entre els anys 1096 i 1131, Guerau Alemany jura fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell del Talladell, entre altres. El 1233, Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança cediren al seu fill Arnau de Pons el lloc i el castell del Talladell. El 1684 començaren les obres de la nova església parroquial de Sant Pere, de sòbries línies barroques i neoclàssiques. Un tret significatiu de la història del Talladell medieval fou la fundació l’any 1176 de l’abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal per part de la família dels Anglesola. S’hi establiren una comunitat de monges procedent del monestir de Vallbona. La rubinada de Santa Tecla de 1874 pràcticament acabà amb les últimes restes de l’antic monestir. A finals del segle XIX es bastí, al peu de la carretera del Talladell una ermita que guarda la imatge de la Mare de Déu de la Llet. Es tracta d’una escultura de pedra del romànic tardà, que sosté el nen Jesús assegut al seu braç esquerre i amb la mà dreta aguanta una bola del món. L’any 1969, el municipi del Talladell fou integrat al de Tàrrega.
Després de 41 anys essent un nucli agregat, El Talladell es constituí en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) el 13 de juny de 2010, culminant un llarg procés administratiu que iniciaren els mateixos veïns del poble. Sense abandonar el terme de Tàrrega, la condició d'EMD atorga al Talladell majors quotes d’autonomia, amb personalitat jurídica i pressupostos propis a més de l’autogestió dels recursos. Manteniment d'espais públics, enllumenat i petites obres són algunes de les competències transferides.
|